Esports de muntanya: quan la teva vida penja de una corda.

Les cordes a les activitats al medi natural

Per a algú que s’inicia al món de muntanyisme, barranquisme, escalada o una altra activitat que requereix l’ús d’una corda, la seva elecció pot ser un veritable maldecap. Estàtiques, dinàmiques, simple, doble, corda, cordino…. Per això ens agradaria explicar els principals tipus de corda que hi ha i els usos corresponents.

Al món d’esports de muntanya, hi ha dos grans grups de cordes: les semi estàtiques i les dinàmiques. Aquests dos termes fan referència a l’energia que la corda és capaç d’absorbir en cas duna caiguda.

Les cordes semi-estàtiques

Les cordes semi-estatiques són un tipus de corda que s’utilitza en treballs en alçada, escalada i espeleologia. Són cordes que s’allarguen una mica sota càrrega, però no tant com les cordes dinàmiques. Aquest allargament moderat permet que les cordes semi-estatiques absorbin la suficient energia per aturar caigudes de factor 1.

Les cordes semi-estatiques s’elaboren amb materials sintètics, com ara poliamida, poliester o polipropilè. Els materials més utilitzats són la poliamida i el poliester, ja que ofereixen un bon equilibri entre resistència, elasticitat i pes.

Les cordes semi-estatiques es classifiquen en tres tipus, en funció de la seva resistència a la ruptura:

  • Tipus A: resistència mínima a la ruptura de 22 kN.
  • Tipus B: resistència mínima a la ruptura de 20 kN.
  • Tipus C: resistència mínima a la ruptura de 18 kN.

Les cordes semi-estatiques també es classifiquen en funció de la seva elasticitat:

  • Cordes semi-estatiques normals: tenen un allargament màxim del 10%.
  • Cordes semi-estatiques d’alt rendiment: tenen un allargament màxim del 8%.

Les cordes semi-estatiques s’utilitzen en una gran varietat d’aplicacions, com ara:

  • Treballs en alçada: per a la suspensió de persones, el progressió per cordes i els sistemes anticaigudes.
  • Escalada: per a l’assegurança de caigudes i la progressió per cordes.
  • Espeleologia: per a la progressió per cordes i els sistemes anticaigudes.

Les cordes semi-estatiques són un element essencial de seguretat en treballs en alçada, escalada i espeleologia. Es tracta de cordes que han de ser utilitzades correctament i que han de ser revisades periòdicament per assegurar-se que estan en bon estat.

A continuació, es detallen algunes de les característiques més importants de les cordes semi-estatiques:

  • Allargament: les cordes semi-estatiques s’allarguen una mica sota càrrega, però no tant com les cordes dinàmiques. Aquest allargament moderat permet que les cordes semi-estatiques absorbin la suficient energia per aturar caigudes de factor 1.
  • Resistència a la ruptura: les cordes semi-estatiques han de tenir una resistència a la ruptura suficient per suportar la càrrega d’una persona en cas de caiguda.
  • Elasticitat: les cordes semi-estatiques s’elaboren amb materials que ofereixen un bon equilibri entre resistència i elasticitat.
  • Durabilitat: les cordes semi-estatiques han de ser duradores per a una llarga vida útil.

A l’hora de triar una corda semi-estàtica, és important tenir en compte el tipus d’aplicació per a la qual es necessitarà. També és important seleccionar una corda que tingui una bona relació qualitat-preu.

Algunes de les proves que tenen que superar en l’homologació son:

Les proves d’homologació de les cordes semi-estàtiques es realitzen per assegurar que compleixen els requisits de seguretat establerts per les normatives aplicables.

Les proves més habituals són les següents: (tant amb estàtiques com dinàmiques)

  • Resistència a la ruptura: la corda s’estén fins al seu punt de ruptura sota una càrrega constant. La resistència a la ruptura mínima ha de ser de 22 kN per a les cordes de tipus A, 20 kN per a les cordes de tipus B i 18 kN per a les cordes de tipus C.
  • Allargament: la corda s’estén sota una càrrega constant. L’allargament màxim ha de ser del 10% per a les cordes semi-estàtiques normals i del 8% per a les cordes semi-estàtiques d’alt rendiment.
  • Durabilitat: la corda es sotmet a un procés de deteriorament accelerat per determinar la seva resistència al desgast.
  • Compatibilitat amb els dispositius d’assegurança: la corda s’utilitza amb diversos dispositius d’assegurança per assegurar-se que funcionen correctament.
  • Resistència a la crema: la corda s’exhibeix a una flama per determinar la seva resistència al foc.

 

Les proves d’homologació de les cordes semi-estàtiques són una part essencial del procés de fabricació per garantir la seva seguretat.

Les cordes dinàmiques

Les cordes dinàmiques són aquelles que absorbirien la màxima energia possible en cas d’una caiguda. La seva utilització permet aguantar caigudes fins a factor 2 (el punt d’ancoratge estaria als peus de l’esportista).

En cas d’una caiguda, notaríem que la corda s’estira, com un moll, fent que la caiguda impacti de manera més suau al nostre cos. A l’hora de comprar una corda d’aquest tipus, ens fixaríem en dos paràmetres:

  • L’allargament estàtic i l’allargament dinàmic.
  • L´estàtic fa referència al percentatge que s´estiraria una corda quan li apliquem un pes de 80kg. Segons la normativa el màxim es fixa en 10% per a les cordes simple i bessones, i en un 12% per a les dobles.
  • L’allargament dinàmic s’estableix durant un assaig dinàmic normatiu, però a la pràctica seria el cas d’una caiguda. Per a una caiguda d´escalada, el percentatge d´allargament dinàmic acceptat s‟estableix entre un 10 i un 40%. Hem de recordar, que com més gran sigui aquest percentatge, més suau serà la nostra caiguda, però també cal tenir en compte, que la corda s’estirarà més, per la qual cosa, si estem a principi d’una via, podríem arribar a tocar el terra .

Dins de les cordes dinàmiques, també hi trobem tres tipus d’homologació, o tres tipus d’ús per al qual està destinada la corda.

La corda doble

Corda doble, que ve marcada amb el símbol ½. Solen tenir un diàmetre entre 8 i 9,1mm. La corda doble es passa per les assegurances de manera alternativa.

Estan destinades a escalada clàssica des del traçat de la via no és recte, així que alternant els ancoratges disminuiríem el moviment de pèndol en cas d’una caiguda. També s’utilitza en ascensos a cordades de tres persones, on absorbirien la caiguda de la primera persona de la cordada.

La corda bessona

Corda en paral·lel. Ve marcada per un símbol de dos anells superposats. Solen tenir entre 7,5 i 9,1 mm de diàmetre i el seu ús principal és l’escalada artificial o vies de muntanya. S’utilitzen de la mateixa manera que una corda simple: totes dues es passen alhora per la mateixa assegurança. Però aquest tipus de cordes compta amb diversos avantatges: disposar d’una corda extra ens permetrà fer un ràpel. Com que té un diàmetre més petit, són més lleugeres i manejables. A més, si una de les dues cordes de deteriora a causa de fregament amb la roca (o un altre motiu), sempre tindrem la seguretat de disposar d’una corda extra per acabar amb tota seguretat.

La corda simple

Corda simple. Ve marcada amb el símbol d’un “1”. El seu diàmetre sol ser entre 8,9 i 11mm. El seu ús principal és escalada esportiva, o un tipus d’escalada molt exigent, on no seríem capaços de fer servir més d’una corda. També es fa servir en escalada en gel, si el traçat és lineal. És molt popular i el seu ús és fàcil, ja que és senzill passar només una corda pel mosquetó. Aquí és important que la corda no zigzaguegi, per evitar fregaments innecessaris. El traçat dret i vertical seria el més efectiu.

Cordinos

Cordins i cintes planes són altres dos elements de seguretat essencials. Tant cintes com cordins són elements semiestàtics. Pots estar fabricats en poliamida, polièster, dyneema, kevlar o altre material.

Només els cordins de 4,5,6,7 i 8 mil·límetres han d’estar homologats. Els cordins són molt similars a les cordes, però tenen diferent proporció ànima-camisa, per la qual cosa són més resistents en càrregues estàtiques. Segons la normativa, un cordino de 4mm ha de resistir com a mínim 3’2 kN i un de 8mm uns 12,8 kN.

Cintes planes

Les cintes planes, moltes vegades, les trobaríem a les reunions, però també serveixen per fer un arnès de fortuna o un esglaó a l’inici de la via. El mínim obligatori que ha de resistir una cinta plana són 5 kN (500kg), encara que les que es comercialitzen més són les de 10 kN. A les cintes, la seva resistència es marca amb un codi de fils, on cada fil equival a la resistència de 5 kN. Per tant, si una cinta té 4 fils, significa que la seva resistència és de 20 kN.

Per finalitzar aquest article, ens agradaria recordeu que tots productes tèxtils tenen caducitat de 10 anys i està prohibida la seva comercialització si han transcorregut 5 anys des de la data de la seva fabricació. És per això que és molt important revisar l’etiqueta amb data de fabricació de tot el material tèxtil que adquirim.

Altres aspectes a tenir en compte
  • La longitud: la corda ha de ser suficientment llarga per arribar des de l’ancoratge superior fins a l’ancoratge inferior, amb un marge de seguretat.
  • El diàmetre: el diàmetre ha de ser suficientment gran per poder ser segurament utilitzat amb els dispositius d’assegurança.
  • El tipus de material: el material ha de ser adequat per a l’aplicació prevista.
  • La resistència a la ruptura: la resistència a la ruptura ha de ser suficient per suportar la càrrega prevista.
  • L’allargament: l’allargament ha de ser adequat per a l’aplicació prevista.
  • La durabilitat: la durabilitat ha de ser suficient per a la vida útil prevista.
On comprar-los ?

A la web de salewa trobaràs una amplia gama per poder comprar online. Si vols anar a una botiga fisica, et recomanem visitar les Mountain Shop, els pots trobar a Barcelona, Sabadell, Manresa o Puigcerdà.

I recorda que si has fet una formació, activitat o viatge amb Muntanya Activa, tens un 20% de descompte en productes Salewa, Wild Country o Evolv 

Idioma
×