El Parc Nacional dels Écrins és una de les joies naturals dels Alps francesos. Està situat entre els departaments d’Isère i Hautes-Alpes, a la regió d’Auvernia-Roine-Alps, i ocupa una extensió de 91.800 hectàrees de zona central protegida, envoltades per unes 180.000 hectàrees de zona perifèrica.
El cor del parc és el massís dels Écrins, una de les àrees més escarpades i espectaculars dels Alps del sud, amb cims abruptes, glaceres imponents i una gran riquesa ecològica i geològica.
El projecte de creació d’un parc nacional en aquesta regió va començar als anys 60, impulsat per naturalistes, alpinistes i habitants locals que volien preservar l’entorn únic de la zona.
El Parc Nacional dels Écrins es va crear oficialment l’any 1973, convertint-se en el quart parc nacional de França després de la Vanoise, Port-Cros i els Pirineus.
Abans de ser parc nacional, la zona era ja molt coneguda pels exploradors i alpinistes, especialment britànics i francesos, que van contribuir a obrir les primeres rutes a cims com la Barre des Écrins al segle XIX.
El parc acull més de 150 cims que superen els 3.000 metres, entre ells alguns dels més emblemàtics dels Alps del sud:
Barre des Écrins (4.102 m): el punt més alt del parc i el primer cim de més de 4000 m si es ve des del sud dels Alps. Es va escalar per primera vegada el 1864.
La Meije (3.984 m): potser el cim més llegendari del massís, conegut per la seva silueta punxeguda i les dificultats tècniques que presenta. Va ser un dels darrers grans cims dels Alps a ser conquerit (1877).
Mont Pelvoux (3.932 m): durant molt de temps es va creure erròniament que era el punt més alt dels Alps del sud fins que es va mesurar la Barre des Écrins.
Les Bans, Ailefroide, Roche Faurio, Aiguille Dibona (molt popular per escalada en granit), entre molts altres.
El parc conté més de 40 glaceres:
Glacier Blanc: la glacera més coneguda, visible i accessible des del refugi del mateix nom.
Glacier Noir: situada sota la cara nord de la Barre des Écrins, és més fosca a causa de les roques i sediments que cobreixen part del gel.
Aquestes glaceres, com a moltes zones dels Alps, estan retrocedint ràpidament a causa del canvi climàtic, cosa que ha mobilitzat accions de recerca i conservació.
El parc és un veritable refugi de biodiversitat, amb:
Més de 1.800 espècies de plantes, algunes de les quals són endèmiques.
Fauna abundant com:
Isards (rebecs) i marmotes
Àguiles reials, trencalossos, gralles de bec groc
Llop i linx, reintroduïts o retornats de forma natural
Amfibis, rèptils, papallones i insectes de gran interès biològic
El parc ofereix més de 700 km de senders senyalitzats, entre ells:
GR54 – Tour de l’Oisans i Écrins: ruta de més de 180 km que dona la volta al massís. És considerada una de les més exigents i espectaculars dels Alps francesos.
Rutes curtes com:
Lac du Lauvitel
Pré de Madame Carle fins al Glacier Blanc
Lac de l’Eychauda
També és un lloc popular per:
Alpinisme i escalada (granit i gel)
BTT i esquí de muntanya
Observació de fauna i fotografia de paisatge
El parc es divideix en diverses valls i sectors, cadascun amb el seu caràcter:
Vallouise: porta d’accés a la Barre des Écrins i el Glacier Blanc
Valgaudemar: molt alpina i salvatge, coneguda per les seves cascades
Oisans / La Bérarde: històric centre d’alpinisme, amb accés a la Meije
Champsaur, Embrunais, Briançonnais i Valbonnais: zones més rurals i boscoses amb accés a rutes de senderisme menys concorregudes
El parc manté una forta col·laboració amb els habitants i ramaders locals, promovent un model de desenvolupament sostenible. L’activitat agro-pastoral hi té un paper important, igual que el turisme responsable.
La zona perifèrica del parc permet activitats agrícoles, forestals i turístiques dins d’uns límits regulats per protegir els valors naturals.
Per visitar-lo, et recomano utilitzar els mapes IGN 3436ET i 3336ET, i consultar els refugis guardats, especialment si planeges travesses de diversos dies. Alguns refugis destacats són:
Refugi du Glacier Blanc
Refugi des Écrins
Refugi de la Pilatte
Refugi de l’Aigle
La proposta de Muntanya Activa serà un trekking diferents amb etapes individuals, pots veure el nostre planning aquí: Trekking Perles dels Ecrins
La GR54, també coneguda com la Tour de l’Oisans i dels Écrins, és una de les rutes de trekking més espectaculars i exigents dels Alps francesos. Aquest recorregut circular de 184 km envolta el massís dels Écrins, travessant valls profundes, colls d’alta muntanya i pobles alpins pintorescs.
Distància total: aproximadament 184 km
Desnivell acumulat: uns 12.800 m
Colls de muntanya: 14, amb altituds que arriben fins als 2.735 m
Durada recomanada: entre 10 i 14 dies, segons la condició física i el ritme de cada senderista
Punt de partida habitual: Le Bourg-d’Oisans
Dificultat: alta; cal una bona preparació física i experiència en muntanya
Refugis i gîtes: Al llarg del recorregut hi ha nombrosos refugis de muntanya i gîtes d’étape on es pot passar la nit i menjar.
Bivac: Dins del Parc Nacional dels Écrins, el bivac està permès entre les 19:00 i les 09:00 hores, sempre que es respectin les normes del parc
La millor època per realitzar la GR54 és entre mitjans de juny i mitjans de setembre, quan les condicions meteorològiques són més estables i els refugis estan oberts.
Mapes recomanats: IGN 1:25.000 específics de la zona dels Écrins.
Aplicacions: Hi ha diverses aplicacions i llocs web que ofereixen informació detallada sobre la ruta, com ara Hiiker, AllTrails i altres.
El recorregut de la GR54 es pot dividir en diverses etapes. A continuació, es presenten algunes de les etapes més destacades:
Distància: 19 km
Desnivell positiu: 2.226 m
Durada estimada: 7 h 30 min
Distància: 6,8 km
Desnivell positiu: 576 m
Durada estimada: 2 h 19 min
Distància: 9,7 km
Desnivell positiu: 1.009 m
Durada estimada: 3 h 38 min
Distància: 10,2 km
Desnivell positiu: 1.571 m
Durada estimada: 4 h 40 min
Distància: 13,1 km
Desnivell positiu: 415 m
Durada estimada: 3 h 18 min
Distància: 10,8 km
Desnivell positiu: 1.317 m
Durada estimada: 4 h 22 min
Distància: 10,9 km
Desnivell positiu: 862 m
Durada estimada: 3 h 37 min
Distància: 23 km
Desnivell positiu: 1.391 m
Durada estimada: 6 h 55 min
Distància: 13,3 km
Desnivell positiu: 812 m
Durada estimada: 4 h
Distància: 21 km
Desnivell positiu: 1.212 m
Durada estimada: 6 h 13 min
Distància: 18,7 km
Desnivell positiu: 869 m
Durada estimada: 5 h 11 min
Aquestes etapes són orientatives i poden variar segons les condicions meteorològiques, la condició física i les preferències de cada senderista.
