A continuació, continuaré explicant-vos la meva experiència al trekking del Toubkal Express. Us recomano que si us interessa, llegiu el primer article del dia 1, publicat en aquest mateix blog.
Ens despertem a Marràqueix a primera hora del matí, i el primer que vam fer és anar a esmorzar. El mateix hostal servia els esmorzars en una en una terrassa a dalt de tot de l’edifici, però tranquils, que l’edifici no era gaire alt (per pujar escales i tal ja ja ja) i que si no sou de menjar a l’aire lliure, també disposa d’un menjador interior.
Nosaltres decidim menjar a la terrassa, perquè realment tenia unes vistes molt maques de tota la ciutat de Marràqueix, i no sempre es pot menjar amb aquestes vistes, així que cal aprofitar-les. A més de que vam tenir sort, perquè no ens va ploure, això sí, la calor no ens el va treure ningú.
L’esmorzar era tipus bufet, haig de dir que tampoc hi havia massa varietat, però és que a Espanya estem bastant mal acostumats en el bon sentit, i és que es menja molt bé. Hi havia ous cuits, coques, mantega i melmelada, suc de taronja natural, i , ¡que no se m’oblidi, el té de menta que no falti!
Després de fer un bon esmorzar, vam anar a recollir les nostres coses i ens va venir a buscar el guia en una furgoneta gran per dirigir-nos al següent destí on passaríem la nit, a Imlil. Hi ha aproximadament unes 2 hores de viatge, però la veritat que se’ns va fer bastant amè, al menys a mi. Una mica de dormir, un altre poc de xerrar amb els companys, altre estoneta de mirar per la finestra a veure què veus… i ja amb això se’t passa les 2.00 h.
Imlil és un humil poblet petit situat a uns 64 km al sud de Marràqueix, en el cor de les muntanyes de l’Atles. Està situat a uns 1740 m sobre el nivell de la mar que el converteix en un lloc fresc i agradable especialment durant els durant els mesos més càlids.
És conegut com el punt de partida per a ascendir al Toubkal. Des del mateix poble, s’inicien les rutes que porten al cim de la muntanya.
Imlil compta amb una arquitectura tradicional bereber, amb cases de color ocre, que s’integren molt bé en el paisatge. I, ¿què dir del paisatge? El poble està envoltat de muntanyes espectaculars, la qual cosa fa que hagin unes vistes panoràmiques dels cims de l’Atles molt maques.
Cada setmana hi ha un mercat, on els habitants venen productes frescos i artesanies. A més de que no poden faltar, els comerços de fruita seca.
En quant a la seva població, és principalment bereber. Són molt coneixedors de les muntanyes, i disposa de guies experts per a les expedicions al Toubkal.
Nosaltres ens van allotjar a la casa d’hostes, i tot i que és un lloc molt humil, aconsegueixes sentir-te com a casa. El que em va sorprendre gratament, és la seva hospitalitat. Ens van tractar amb molta calidesa i amabilitat.
El primer que vam fer en arribar, va ser deixar les coses a les habitacions. Ens van preguntar com ens volíem organitzar, perquè no són habitacions individuals, sinó que són habitacions compartides.
Seguidament, vam anar tots al menjador o sala comuna com el vulgueu anomenar, a prendre, com no, té de menta i fruita seca. Encara recordo ho enorme que era el recipient de la fruita seca. Era de gran com es fessis un cercle amb els teus braços, el més ample que poguessis, doncs així, de veritat, no estic exagerant. I per descomptat, el recipient no era únicament decoratiu, sinó que de tan gran com era, estava replet de fruita seca fins dalt i encara així, gairebé ens el vam acabar.
Abans de dinar, vam anar a fer una passejada pel poble. Explorar el poble d’Imlil ens va permetre, a més de poder digerir la fruita seca per poder dinar, caminar pels seus carrers estrets, visitar i comprar en els seus establiments, i passar una bona estona xerrant entre nosaltres i amb el guia, mentre observem la seva arquitectura tradicional. Mohamed ens va explicar un munt de coses, però si us dic la veritat, de la majoria no m’enrecordo, el que sí recordo, és del que us estic explicant a aquests articles.
Una vegada fet el Tour pel poble, vam anar a menjar a la mateixa casa d’hostes. Vaig al·lucinar amb la quantitat de menjar que van portar i ho bo que estava tot. Els plats estrella, van ser el tajín i el cuscús, a més de portar-nos uns platets amb olives, crec recordar. Van ser súper servicials i vam tenir un menjar molt agradable.
A la tarda, després d’haver digerit una miqueta al menjar, però sense demorar-nos massa perquè si no es faria molt tard, vam convèncer al guia perquè ens portés a fer una excursió. Bé, en realitat ell tenia pensat portar-nos a les cascades d’Imlil, que va ser on vam anar. Les cascades estan súper prop del poble, vam anar caminant, és molt fàcil d’accedir i la veritat és que val la pena veure-les, són molt boniques.
Jo m’havia quedat amb ganes de fer alguna cosa més, era com que ja havia escalfat i necessitava fer més coses ja ja ja. A veure, també haig de dir que jo faig molt esport, i era com se m’havia fet curt, però el guia va saber estar a l’altura i ens va portar a fer una ruta més llarga. Vam tenir sort també perquè el grup era potent i molt atlètic en general, i tothom s’apuntava a un bombardeig, així que hi vam anar tots. Va ser guai, la veritat, i havien unes vistes molt maques de les muntanyes. Era l’excusa perfecta per a agafar fam per al sopar, és que si no, amb tot el que et donen menjar, després no t’entra res més. Jo m’imagino que ells de normal no mengen tant, perquè si mengessin tots els dies igual, ja poden fer esport ja, perquè no vaig veure ningú grassonet.
També m’agradaria comentar, que a més de la ruta típica del Toubkal, hi ha altres tantes rutes de trekking que surten del poble. Us deixo Els exemples et rutes populars des de Imlil:
Una vegada acabada la ruta, dutxes, sopar, repartir el material necessari per a l’ascens al Toubkal, com els grampons i els bastons, (que et donaven l’opció de deixar-te’ls per a no haver de portar-los en el viatge), i al llit, que l’endemà començava l’aventura de veritat.
