Vies ferrades: Escales, graons, passamans i cables. Història, material, consells i més.
Història de la via ferrata
La història de les vies ferrades es remunta a la segona meitat del segle XIX, quan es van començar a instal·lar equips de seguretat en les muntanyes d’Àustria i Suïssa per facilitar l’accés a zones de difícil accés.
La primera via ferrada en si es va instal·lar en 1843 en Àustria, quan es va preparar la via més utilitzada al cim del Hoher Dachstein, amb la finalitat de fer-lo més accessible. Posteriorment, es van equipar vies en el mont Großglockner (Àustria) en 1869, i en la Marmolada (Itàlia) en 1903.
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, les tropes italianes van començar a equipar passos verticals en les muntanyes de les Dolomites amb escalons, cordes, cadenes i altres elements per passar-hi les tropes i el material. Aquests itineraris, que es van conèixer com a “vie ferrate”, van ser un èxit i van continuar sent utilitzats després de la guerra per senderistes i escaladors.
Les primeres vies ferrades es van construir a les Dolomites, Itàlia, durant la Primera Guerra Mundial. Els soldats italians van utilitzar aquestes vies per accedir a posicions enemigues. Les vies ferrades es van construir amb cables d’acer, escales i altres elements que permetien superar els obstacles naturals.
A partir de la dècada de 1960, les vies ferrades van començar a guanyar popularitat a tot Europa. Avui en dia, hi ha vies ferrades a tot el món, i són una manera popular d’experimentar la muntanya sense necessitat de ser un escalador expert.
A Espanya, les vies ferrades van començar a instal·lar-se a la dècada de 1970. Avui en dia, hi ha al voltant de 230 vies ferrades al país, que es poden trobar a totes les regions.
Al Catalunya gaudim d’un ampli ventall de vies ferrades repartides per tota la geografia. Hi trobaràs de tots els nivells a web deandar.com
Les vies ferrades són un esport que consisteix a ascendir per un itinerari muntanyós equipat amb instal·lacions fixes, com ara escales, graons, passamans i cables. Aquestes instal·lacions permeten als excursionistes avançar per terrenys escarpats i difícils de manera segura. Es un esport desafiant però gratificant, i poden ser gaudides per gent de tots els nivells d’experiència. No obstant això, és important tenir en compte que les vies ferrades requereixen un bon nivell de forma física i d’habilitats.
A continuació, es mostren alguns factors que cal tenir en compte per determinar si les vies ferrades són un esport apropiat per a tu:
Si compleixes els requisits anteriors, les vies ferrades poden ser un esport molt gratificant per a tu. Et permetrà explorar la muntanya de manera segura i divertida.
El material tècnic per a fer una via ferrada és essencial per a la seguretat i el gaudi de l’activitat. El material bàsic que necessites és el següent:
Les vies ferrades es graduen segons la seva dificultat, que es mesura en una escala de K0 a K6 (escala Hüsler). La dificultat d’una via ferrada depèn de diversos factors, com ara:
És important triar una via ferrada adequada al teu nivell d’experiència. Si ets nou en les vies ferrades, és recomanable començar per una via K0 o K1. A mesura que guanyis experiència, podràs provar vies més desafiants.
Alguns dels principals riscos de les vies ferrades són:
L’escala Hüsler, creada per Eugen Eduard Hüsler, és un sistema de graduació de dificultat per a vies ferrades. Es basa en cinc nivells, d’a E, que van de fàcil a extremadament difícil.
Per a determinar la dificultat d’una via ferrada, Hüsler va desenvolupar la creu de Hüsler, una eina que permet puntuar els quatre aspectes més importants d’una via: la força requerida, la resistència, l’experiència en muntanya i els aspectes psicològics. El resultat en la creu de Hüsler es tradueix en un nivell de dificultat general.
És el sistema de graduació més utilitzat a Europa. En 2007, Hüsler la va actualitzar afegint un nivell intermedi, creant una nova escala, de K1 a K6, que és equivalent a la francesa.
La lletra K fa referència a la paraula alemanya Klettersteig, que significa “via *ferrata”.
És difícil?
Fer una via ferrada no és complicat. Si saps pujar per una escala de grapes, ja tens molt après, però et falta el més important: utilitzar el material correctament i seguir les normes bàsiques per avançar amb seguretat. En essència, no cal aprendre tècniques complicades, però les poques que hi ha s’han de fer bé.
És segur?
És un esport de risc, anomenat d’aventura. S’han de prendre les mesures de seguretat al peu de la lletra, ja que un error petit pot ser mortal.
És semblant a l’escalada?
No és semblant, no és necessari saber escalar, però una part del material, com ara l’arnès, el casc, etc., és comú en els dos esports. Si coneixeu algunes tècniques de muntanya, com ara el rapel, tindreu més opcions i anireu més segurs.
Estic preparat físicament?
És un esport que requereix un bon estat de forma, com tots. Si sou capaços de pujar a casa vostra sense utilitzar l’ascensor, llavors probablement podeu fer una ferrada senzilla, però el millor és anar ben preparats per poder afrontar qualsevol imprevist. En algunes vies ferrades, una força de braços notable és necessària per progressar.
És molt car?
Podeu llogar l’equip o comprar-lo. Sempre és millor tenir el vostre propi equip, per seguretat i comoditat. Però si és la primera vegada, millor anar de lloguer, per veure si l’experiència engresca. Si al final decidiu comprar-lo, us sortirà per uns 200 euros. Si hi afegeixes un vuit i una corda al conjunt, heu de sumar uns 150 euros com a mínim.
Tinc por a l’alçada, és un problema?
La majoria de les ferrades tenen trams a gran alçada, de veritable vertigen, tot i que algunes són més horitzontals. En general, si teniu vertigen, sí que és un problema, ja que la via ferrada està inicialment pensada per facilitar la pujada a cims inaccessibles per a no escaladors.
Necessito un guia?
Per a la primera vegada et recomanem un guia de muntanya o un acompanyant expert. Per a les següents, si s’han assimilat els principis bàsics, es pot anar per lliure, sempre escollint l’itinerari adequat al nostre nivell.
